La mandra
marcariza | 18 maig 2013Miro enrere i m’adono que malauradament tornem a la trista rutina de sempre. Amb lo maques que han sigut les vacances de Setmana Santa… Crec que, després de tants mesos esperant-les, és injust que siguin tan curtes. Però les coses són com són i no em puc passar la vida fent el gandul. I al cap i a la fi, què és fer el gandul? Es tenir mandra per tot. Us posaré un exemple: Jo, cada divendres, després de dinar, em proposo fer tots els deures de la setmana següent, però havent dinat m’estiro al sofà per descansar. Al cap d’una estona em pregunto a mi mateix: “Faig els deures ara?” I responc: “Ja els faré després, tinc tota la tarda”. No obstant mai és així, passa i passa el temps fins a arribar el diumenge a la tarda.
Si us sóc sincer, m’entristeix saber que sóc tan mandrós. Tanmateix, sóc feliç i això és el que importa. Quan aconsegueixi equilibrar la balança i no ser tan mandrós crec que les coses m’aniran molt millor.
Marc Ariza
Marc, veig que finalment has decidit reenviar-me l’article. Ben fet! Quan el vaig llegir a l’abril ja em va semblar força fatalista, com si la mandra et caigués al damunt com un meteorit o un tsunami inevitables. Estic segur que estàs segur que hi pots fer alguna cosa al respecte!
L’escrit està força ben estructurat i, en partir d’una experiència ben personal, resulta molt agradable de llegir.
Frases com “Amb lo maques que han sigut les vacances de Setmana Santa” s’entenen, però no estan construïdes de forma correcta. Ja saps que l’inici “amb lo” és del tot incorrecte i convindria pensar una altra manera d’expressar aquesta exclamació: “Fent vacances s’hi estava tan bé…”, o “Tan bé que estava jo fent vacances!”, però no “amb lo…”
Molt bé, doncs, però pots millorar-ho: no tinguis mandra i no et conformis amb el primer escrit!
Josep Maria